Amb el patrocini

Bàner

Recerca de continguts

Productes COA

 

Pins del COA
Pins amb el nou
escut del COA,
dedicats i antics

Veure catàleg

 

Socis Olímpics

 COI  EOC  ANOC
   IOA  AOA

Fòrums de debat i opinió

 

 

“Overbooking” de competicions olímpiques PDF Imprimeix Correu electrònic
Actualitat - Actualitat
Escrit per Jacint RISCO   
dimecres, 18 de maig de 2011 23:55
Una delegació del Comitè Olímpic Andorrà (COA) ha assistit, a primers d’aquest mes, a la reunió dels Comitès Olímpics Europeus. Allí a part de presentar els diferents esdeveniments esportius olímpics que han de venir, s’ha pràcticament decidit que Europa, a l’igual que Amèrica, Oceania, Àsia i Àfrica, celebri uns Jocs Continentals, que es farien un any abans dels Jocs Olímpics d’Estiu. A aquests s’han d’afegir els Jocs Olímpics d’hivern i d’estiu, els Jocs Olímpics de la Joventut, també d’estiu i d’hivern, per Europa els Festivals Olímpics de la Joventut Europea d’estiu i d’hivern i els Jocs dels Petits Estats d’Europa (aquests dos darrers cada dos anys). M’oblidava, per nosaltres també els Jocs del Mediterrani, els de la Francofonia i quasi segur que podrem participar en els Iberoamericans. I per afegir que no quedi, les Universiades d’estiu i d’hivern. Em sembla que no me’n deixo cap.
De distrets segur que n'estem en un període olímpic. Sumant els quatre anys, Andorra hauria de participar en 17 cites olímpiques o que tenen a veure amb l’olimpisme. És molt ? És poc ? En la meva opinió és correcte. A d’altres continents encara en fan més. I per què em sembla correcte? Senzill: si la nostra joventut s’educa en els valors olímpics i de l’esport de ben segur que tindrem una societat més sana, més cohesionada, més tolerant i perquè no dir-ho més competitiva.
 
De la carta olímpica se n’extreu que l’esport és una eina alternativa per al foment de la cultura de la pau i d’un creixement sostenible. Els valors olímpics són aquesta alternativa, que sota la pràctica esportiva, construeixen aquesta cultura de la pau i el desenvolupament dels pobles. El mateix poble andorrà ha definit l’esport com : “… una funció social que afavoreix el desenvolupament integral i harmònic de l'ésser humà, la seva pràctica és important en el manteniment de la salut, i té una singular transcendència en la millora de la qualitat de vida en tots els aspectes, en la sana utilització del temps lliure i, en definitiva, en la conformació de la cultura dels pobles.
L'esport forma o ha de formar part de l'activitat de l'home i de la dona des de l'escola fins a la vida de la gent gran. És un element fonamental en el sistema educatiu; és també un factor corrector de desequilibris socials que crea hàbits afavoridors de la inserció social i, finalment, la seva pràctica en equip fomenta la solidaritat.” (Exposició de motius de la Llei de l’esport aprovada pel M.I. Consell General el 30/06/1998)
 
No valen excuses, doncs. Salut, integració, solidaritat, qualitat de vida, funció social, desenvolupament integral i harmònic, etc., no es el que volem per la nostra societat? La resposta de tothom, quan dic tothom és “tot i tothom”, sempre serà afirmativa o almenys de cara a la galeria. Doncs perquè en el nostre Estat, l’esport és el parent pobre? Què no volem una societat millor? Que només l’esport ha de servir per atreure turistes? S’ha fet molta feina els darrers anys, s’ha de reconèixer. Però entenc que no n’hi ha prou. S’ha d’anar més lluny, en temes pressupostaris, d’acords amb federacions veïnes, de més recolzament al moviment olímpic, d’ajudes als esportistes d’elit, de fer seriosament un esport en edat escolar, que no esport escolar, seriós i amb objectius concrets i de futur, de que les empreses privades puguin invertir en esport a canvi d’exempcions fiscals, etc.
 
A voltes d’aquetes reflexions un es demana com és que en aquests temps de crisis, no tant sols econòmics sinó també de valors, tots els continents augmenten considerablement els esdeveniments esportius i hi dediquen molts esforços no tant sols econòmics, sinó també logístics i humans. És com diu la nostra llei un bé per la societat, per tant cal invertir en aquest benestar, no tant sols econòmicament sinó també logísticament i humanament.
 
D’aquí a pocs dies una delegació anirà als Jocs dels Petits Estats d’Europa a Liechtenstein. Deia fa dos anys que aquests esportistes seran la imatge del nostre Estat (pau, fair play, tolerància, amistat, paraules que defineixen Andorra). Defensaran amb orgull la bandera tricolor, etc. Ara també serà així. La nostra delegació compta amb esportistes d’experiència i els novells que s’estrenen. Tots mereixen el nostre respecte i admiració. S’estan preparant com mai ho han fet, sobretot els novells. Aquells que han elegit l’esport ja no com un lleure, sinó com quelcom que forma part de la seva vida, de la seva formació com a persona, tindran l’oportunitat de competir en aquell esport que els agrada, els apassiona…
 
És a nosaltres els directius de les entitats (clubs, federacions, COA) i al nostre Govern que correspon la tasca de recolzar-los. De donar-los-hi allò que necessiten, suport. No demanen més. Doncs tots i tothom ho hem de fer, penso. Són els fills de la nostra terra que van a defensar la nostra bandera. Són i han d’ésser els nostres herois. Malauradament no tots ho veiem així. Entre la societat no hi ha un ambient de que una delegació ens va a representar. Ni els mitjans de comunicació, quart poder diuen, se’n fan ressò més enllà de les típiques notícies que els organismes federatius o olímpics donen. A vegades, i reitero a vegades, tinc la sensació que tot això de l’esport nacional, des de la perspectiva d’aquest esdeveniment i altres similars, fan nosa. Els nostres esportistes són els protagonistes, però pot ser l’únic que interessa és quantes medalles es penjaran. És important les medalles, però és més important els valors que l’esport dóna. És més important l’esforç que fa l’esportista per superar-se i fer-ho millor. Es pot guanyar es pot perdre, però el sacrifici ha de ser sempre premiat, recolzat i reconegut, més quan es defensa el nostre Estat.
 
Ja al mes de Juliol dos joves esportistes (natació i judo), pressupostos i seleccions manen, participaran al Festival Olímpic de la Joventut Europea a Trabzon (TUR). Ells també ens representaran, per tant a preparar-se i a fer-ho el millor possible. L’any que ve ja ens tocarà els Jocs Olímpics de la Joventut d’Hivern a Innsbruck i els Jocs Olímpics d’Estiu a Londres. Ja en parlarem quan toqui.
 
Per acabar dir que s’ha d’aplaudir aquest “overbooking” olímpic. És així, com a través de l’esport, es poden reafirmar els valors d’un poble, d’una societat. Tots ens hi hem d’implicar per tenir una societat millor. I als esportistes només dir-vos que sueu la samarreta, com es diu vulgarment, pel vostre país, pel vostre esport i per vosaltres mateixos.
 
Jacint RISCO SUBIRÀ
 
 

Imatges

Pròxims esdeveniments

Especial OG 2012

Antoni Bernado.jpg