Irineu Esteve aprofita els dies d’hivern que està al país per entrenar a La Rabassa. Allí l’hem anat a trobar perquè ens expliqui com veu la temporada. Enguany és any olímpic i PyeongChang és un dels objectius potents del curs. L’altre és el Campionat del Món Sub-23, on l’any passat va acabar quart. Mentre no arriben aquestes dues fites, el jove esportista agafa experiència a la Copa del Món, amb els millors. I sobresurt en el circuit OPA Copa d’Europa, que lidera després dels dos últims podis a Campra (Suïssa).
Ara que ja has fet les primeres curses de Copa del Món, com t’has sentit?
La veritat és que pensàvem que podríem estar més endavant. La Copa del Món és així. Perds 30 segons i te’n vas del 40è al 60è lloc. Hem de polir coses i veurem com afrontem les properes.
No sé si veus als del davant com uns extraterrestres, inabastables encara?
Sí que és veritat que estan un pèl massa endavant i voldríem estar més a prop, lògicament, però veig que cada any estic retallant temps respecte als de dalt i això em dona ànims i més confiança per seguir. Veig que estem anant pel bon camí.
Tens només 21 anys i en aquest esport la plenitud arriba molt més tard…
Sí. Teòricament el teu màxim rendiment en l’esquí de fons arriba als 26-27-28-29 anys, però ara estan pujant joves dels anys 1995 i 1996 que ho estan fent molt bé i estan al davant de tot.
Aquesta temporada els dos grans objectius són el Mundial Sub-23 i els Jocs Olímpics de PyeongChang, com els veus?
Tenia un tercer, fer el Tour d’esquí, però veient com han anat les curses hem decidit no anar-hi. Això ha fet que encarem més la preparació cap al Mundial i els Jocs, que encara estan un pèl lluny però si et descuides una setmana, ja els tens allà. Afronto el Mundial i els Jocs amb molta il·lusió.
Després d’acabar quart en l’últim Mundial Sub-23 suposo que t’agradaria tornar a estar al davant?
L’any passat realment no m’esperava poder estar tan endavant i enguany, ja que hem vist que podem estar-hi, la idea és lluitar altra vegada amb els millors i si algun comet una errada, aprofitar-ho.
“Als Jocs ho intentaré fer el millor possible. Vull gaudir d’aquesta experiència gairebé única i donar-ho tot”, assegura l’esquiador
Com t’imagines la teva primera participació olímpica? No només la competició, la cerimònia, l’ambient?
Tinc la sort d’haver anat ja a un Campionat del Món d’esquí de fons, que també és un gran esdeveniment, amb inauguració, cerimònia i altres coses. M’imagino els Jocs més grans, evidentment, amb més glamur, molta més gent, molts més espectadors. Quant a la competició ho intentaré fer el millor possible, gaudir d’aquesta experiència gairebé única i donar-ho tot.
En què has de millorar per poder estar regularment entre els 30 primers de la Copa del Món?
Són petites coses. Primerament seria trobar-me més còmode esquiant en estil clàssic, cosa que aquesta temporada m’està costant i no sé el perquè. Després millorar la tècnica i fer servir bastant més les cames, i tres o quatre petites coses més.
Et miro i on et veig gaire musculat, no sé si ets ben bé el prototip d’esquiador de fons?
Aquesta també seria una cosa a polir. Comparat amb els rivals els altres fan dos o tres com jo. Estan realment tots molt musculats. A les pujades no tinc cap inconvenient, crec que puc seguir el seu ritme estant així, però sobretot als plans que tires molt de musculatura o a les baixades que tires molt més de pes ho noto. He de guanyar uns quilos, però d’any a any. Si ho intentes evolucionar tot de cop, no funciona.
El Joan Erola, el teu entrenador m’ha dit que t’agrada entrenar sol, que no necessites estar en un equip. Per cert, com és el Joan com a entrenador?
És cert. No em fa res estar sol. Vas pensant en les teves coses i realment m’agrada esquiar sol i més aquí Andorra, on tinc unes pistes increïbles. Com és el Joan? És molt exigent i molt analitzador. Li agrada analitzar molt les coses.
Ets conscient que hi ha moltes esperances dipositades en tu, no només ara sinó en el futur, hi penses en això?
Evidentment que vull resultats. Tinc uns objectius per a enguany, per a l’any vinent i per al global de tots els anys i de moment els he pogut anar fent. Hi haurà algun any en què segurament no els podré fer, però sé on vull estar i sé qui està amb mi i qui no. Realment més pressió que jo mateix no me la fica ningú. Jo estic focalitzat en els meus objectius i crec que els puc assolir.